JORNADA JOC RESPONSABLE I INTERNET SEGURA

La coordinació de Joventut a Tarragona va organitzar, el darrer dimarts 4 de maig, una jornada de formació de JOC RESPONSABLE i INTERNET SEGURA que va tenir lloc al campus Catalunya. A més a més, entre les dues xerrades vam poder veure l'obra de teatre Ketamina, protagonitzada per estudiants de 15 i 16 anys, una història de set joves que pretén conscienciar del gran perill que comporta prendre drogues.

La primera part de la jornada va ser dedicada a una sessió formativa sobre el joc responsable, entenent-lo com a joc d’atzar (loteries, jocs de casino, bingos, màquines recreatives, apostes...) i de pantalla (videojocs, jocs d’ordinador...).

Depenent de l’objectiu que es persegueix amb el joc i del control que se’n té, els experts han identificat tres maneres de jugar als jocs d’atzar i de pantalla:

- Joc responsable: també anomenat joc social, aquest es dóna quan es juga per divertir-se o socialitzar-se. El jugador fa ús del joc.

- Joc perillós: quan els hàbits de joc provoquen, de vegades, situacions de risc (gastar més diners dels destinats a jugar, passar massa temps jugant, no atendre les obligacions perquè s’està jugant, etc.), el jugador fa un abús del joc.

- Joc problemàtic: es dóna quan el joc traspassa els límits de l’entreteniment i es converteix en l’eix de la vida del jugador, amb conseqüències negatives en els àmbits principals de la seva vida. El jugador es fa dependent del joc.

Tal i com ens van explicar, jugar a jocs d’atzar i de pantalla no és una conducta addictiva per si, sinó que ho esdevé pel tipus de relació que la persona jugadora estableix amb la dita conducta, és a dir, la persona: es fa dependent de la conducta, actua amb ànsia i impulsivament quan la realitza, perd interès per altres activitats gratificants que acostumava a fer i és incapaç de controlar-se, tot i que coneix les conseqüències de jugar.

Llavors, jugar en excés i de manera continuada pot portar problemes si trobem imprescindible jugar per reduir el malestar, o si perdem el control sobre el joc, és a dir, la llibertat de decidir si volem jugar o no i el joc passa a ser una necessitat prioritària.

Per fer referència al tema que ens toca més de prop, que són els infants i les noves tecnologies, cal dir que des de l’escola s’han de transmetre valors i donar models per tal que els més petits facin un ús responsable dels jocs de pantalla. Cada vegada més es popularitzen els videojocs i els jocs de l’ordinador, i aquests estan a l’abast de més població. En conseqüència, els nens i nenes en fan ús com és normal, i aquí la nostra tasca és controlar-lo, deixar que juguin però vigilant el temps que hi dediquen, ja que jugar és una conducta potencialment addictiva que pot desembocar en addicció real.

El 4 d’octubre de 2007, el DIRIP i el Departament de Salut van signar un acord de col·laboració per portar a terme projectes conjunts en el marc del Programa de Joc Responsable, amb els objectius d’informar els consumidors sobre joc responsable i joc problemàtic, reduir la incidència del joc problemàtic i desenvolupar programes d’ajuda per a persones addictes al joc.

A la següent pàgina web us podeu informar a fons sobre el programa, veure les actuacions que estan duent a terme dirigides a la infància i la joventut, a la gent gran, a les persones jugadores i al públic en general.

http://www.gencat.cat/interior/joc/joc_responsable/index.htm

D’altra banda, la segona xerrada va tractar sobre Internet Segura, duta a terme per un membre del cos dels Mossos d’Esquadra.

Juntament amb el Power Point que ens va mostrar, va parlar sobre els objectius del Pla d’Acció Internet Segura que ha elaborat el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, els avantatges i perills d’Internet, les qüestions legals (continguts nocius i continguts il·legals), aspectes que cal conèixer (la contrasenya, els virus, el xat i la missatgeria instantània, els blocs i fotoblocs, les descàrregues de música, vídeos, arxius..., i la càmara web), i va donar alguns consells per a infants i adolescents, així com per a pares i educadors.

Si cliqueu al següent enllaç, podreu trobar tota la informació referent al Pla d’Acció Internet Segura, el qual pretén prevenir la ciberdelinqüència en l’àmbit dels adolescents i joves.

http://www.gencat.cat/mossos/serveis/consells/InternetSegura/index.html

Segons ens va informar el ponent, els Mossos d’Esquadra estan realitzant moltes xerrades en escoles per tal de treballar directament amb els nens i nenes des de ben petits. Si esteu interessats en rebre un membre del cos per tal de que “formi” i informi els vostres alumnes sobre el tema d’Internet, només us heu de posar en contacte amb ells a través de la mateixa web o per telèfon i establir una data. Com va dir, aquestes jornades tenen molt èxit a les escoles, i els nens i nenes es diverteixen molt tot interactuant amb els Mossos d’Esquadra.

Si voleu saber més sobre la seguretat a Internet i com prevenir els potencials perills als que estan exposats els menors, podeu entrar a la següent pàgina web del xtec, on trobareu molts enllaços d’interès, jocs relacionats amb Internet segura, consells...

http://www.xtec.cat/internet_segura/

Entre tots aquests recursos, hi ha també l’enllaç a Internet amb seny! (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya), en el qual podeu conèixer la Cati i en Cesc, dos joves que expliquen mitjançant històries animades com navegar per Internet de forma segura. També hi trobareu consells, cartells de la campanya, un glossari i 4 capítols protagonitzats per aquests personatges.

A més a més, podeu entrar a la web de L’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA), una entitat d’àmbit estatal sense ànim de lucre, creada el 21 d’octubre de 2002, que vol ser un referent comú per a l’Administració, les empreses, els operadors, les associacions, els usuaris i els tècnics que treballen en la millora i la qualitat a Internet.

http://www.iqua.net/?go=R3KV5eGGiYFKhQPqNnp3fhfwRyo=

Les característiques actuals de la xarxa fan que els menors siguin els més vulnerables parlant de qüestions il·legals, abusos... Per això és necessari posar-hi molta atenció i ensenyar-los els perills que comporta, controlar com naveguen, quin tipus d’arxius es descarreguen, etc.

Des de l’escola hem de promoure aquestes actituds, però són també els pares i mares els que han d’estar atents a casa per tal que els més petits naveguin de forma segura.