En aquest blog podreu trobar diversos recursos molt útils per a l'etapa d'Educació Infantil... perquè les noves tecnologies també son accessibles per als més petits!!


divendres, 12 de març del 2010

LA RÀDIO INTERACTIVA - CONFERENCIANT POLONESA A L'AULA



University of Gdansk, Polònia. Interactive radio instruction as a tool for education in a remote area.

Ràdio interactiva

El passat dijous 11 de març, vam tenir tenir una conferenciat polonesa, Maria Kreft, a la nostra classe, qui ens va parlar sobre la ràdio interactiva utilitzada a Zàmbia, concretament a Chikuni, com a instrument educatiu.

Per contextualitzar l’àmbit educatiu i les escoles en aquest país, la conferenciant ens va explicar la situació econòmica i social de Zàmbia:

Un dels exemples que ens va donar que reflecteixen la pobresa del país és el fet que els nens i nenes han de caminar diversos quilòmetres per arribar a l’escola, amb tot el que comporta: molta calor a l’estiu i molt fred a l’hivern.

A més a més, les condicions de les escoles no són les més òptimes, ni tampoc el material, ja que disposen d’un llapis i un quadern per tot el curs. Un cas excepcional n’és l’escola amb més recursos, a la qual hi ha taules, i on els nens i nenes disposen també d’un llibre.


Amb això, els alumnes i les alumnes no tenen una raó per aprendre continguts del mateix tipus que els nostres ja que no veuen els llibres a l’aula, però sí que els interessa, per exemple, com es cuida un jardí o un hort. A les diferents escoles hi ha diversos jardins en marxa, on els nens i les nenes col•laboren i aprenen el que realment els servirà a la vida: cultivar per poder menjar.

Aquest tema representa un gran problema a Zàmbia, ja que les famílies no tenen suficients recursos per alimentar els seus fills, que poden arribar a ser fins a setze. Per això, el govern va decidir donar menjar als nens i nenes que anessin a l’escola, però es van trobar amb un problema: si ho feien abans de les classes, els infants menjaven i marxaven; si ho feien a la inversa, venien només a l’hora de menjar. Amb aquest exemple podem veure la precarietat en la que viuen en aquest país...

El sistema educatiu és públic, en teoria, fins els 9 anys. La invitada polonesa ens va remarcar l’expressió “en teoria”, ja que les famílies no poden pagar els uniformes ni els materials que necessiten els seus fills per anar a l’escola, de manera que probablement no hi assisteixen. D’altra banda, els nens i nenes han de passar un examen molt extens quan acaben aquesta escolaritat pública, i esperar un any per saber-ne el resultat, cosa que fa que deixin d’anar a l’escola després d’aquest període d’espera. Com vam poder comprovar, és difícil aconseguir que els nenes segueixin assistint a l’escola.

El projecte de la ràdio interactiva ha estat molt favorable per la millora de l’àmbit educatiu. Ens va explicar la conferenciant que a cada centre disposen d’una ràdio, per mitjà de la qual poden escoltar sessions de trenta minuts en les quals es treballen diferents aspectes basats en el currículum establert per govern. Per exemple, fan deu minuts de matemàtiques, deu minuts de llengua anglesa i deu minuts d’una altra àrea.

La ràdio també reprodueix músiques de la gent de la comunitat, de manera que tots participen de manera activa en la millora que suposa aquesta nova tecnologia.

La feina del tutor o mentor (és escollit per la comunitat, i aquesta es compromet a ajudar-lo a sobreviure a ell i a la seva família), en referència al a ràdio interactiva, és seguir les instruccions que li dóna el programa per realitzar la classe. Per exemple, li dóna la instrucció de posar els alumnes en rotllana, o de traduir certa lectura de l’anglès a la llengua dels nens i nenes...

El problema que suposa seguir aquesta manera de dur a terme l’acció educativa és que després dels tres primers anys d’escolaritat, el tutor no hauria de traduir més de l’anglès, sinó que els alumnes ho haurien de fer per ells mateixos. Però el mentor té l’hàbit tan interioritzat que ho segueix fent.

Amb tot, els resultats obtinguts pels nens i nenes que assisteixen a les escoles on s’utilitza la ràdio són més alts que els dels alumnes de l’escola pública.

Si fem una reflexió sobre el que ha suposat aquest projecta a Zàmbia, ens adonem que una tecnologia tan corrent i habitual per a nosaltres, es pot convertir en un instrument molt potent per l’educació en un país on els recursos són molt escassos. Tal i com nosaltres ens endinsem en el món d’Internet, els ordinadors i les pissarres digitals, ells potencien l’ús de la ràdio interactiva. No es tracta només de buscar noves tecnologies, sinó noves formes d’ensenyar amb les que ja tenim.