Arxiu de sons

Terapias con Sonidos

Aquesta és una pàgina web on podreu trobar Sonoteràpies, Audioteràpies, Musicoteràpia, Sons, naturals, Ones cerebrals (Brainwaves); també hi ha música per a Yoga, música per a l'ànima i l'esperit.

Tot són arxius en MP3, fàcils de descarregar i totalment gratuïts!!

En el següent enllaç veureu que hi ha tot tipus de sons en una llista llarguíssima, que es poden utilitzar per a pràctiques a l'aula, tant per les activitats diàries com per les estones de relaxació tan necessàries per aquestes edats...

Esperem que us siguin útils!!

http://brainwavelab.blogspot.com/

ALAUP

Tal i com es descriu, Alaup és un projecte independent, gestionat per una única persona, sense entitats ni empreses que recolzin econòmicament la Web. Tots els enllaços centrals són gratuïts i estan publicats degut al seu rànquing a Internet, no rep cap compensació econòmica per publicar-los.

Aquesta web és com un buscador, organitzat de manera molt visual i amb molts recursos. Hi ha la secció Infantil, on podeu trobar l'enllaç a diverses pàgines interessants que podeu utilitzar!


http://www.alaup.com/index_archivos/infantil.htm

ENTREVISTA A UNA MESTRA DE P5 DE L’ESCOLA CÈSAR AUGUST

Després que els nens i nenes de P5 han sortit de l’aula per anar a dinar, la mestra tutora ens rep per contestar-nos algunes preguntes sobre les noves tecnologies...

Maria: Disposes de pissarra digital per fer les classes?

Tutora: A l’escola tenim pissarra digital, però aquesta es troba a l’aula d’informàtica, no en tenim una per aula. La utilitzo quan anem a fer informàtica; jo presento les activitats a la pissarra digital, a vegades surten ells a ajudar-me i altres ho faig jo mateixa, i després treballen individualment, ja que cada xiquet té un ordinador.

M: Quantes hores d’informàtica feu a la setmana?

T: Els dilluns de 9 a 11 del matí fem anglès i informàtica, mig grup fa primer anglès i després informàtica, i a la inversa. Així que acaben sent tres quarts d’hora que fem informàtica, uns de 9 i quart a 10, i els altres de 10 a 11 menys quart, tenim molt poc temps. És per això que no dediquem tota l’estona a la pissarra digital, prefereixo que es quedin amb la idea del que han de fer i que després treballin individualment al seu ordinador, que agafin autonomia.

M: Llavors, penses que si disposessis de la pissarra digital a l’aula, la utilitzaries més sovint?

T: Suposo que sí, ja que podríem fer moltes activitats sense tenir la limitació del temps que tenim a l’hora d’informàtica. Tot i això, penso que ens falta molta formació, perquè no té sentit que ens posin pissarres digitals a les aules si no sabem com utilitzar-les i treure’n profit. Fa poc ens van fer un curs accelerat d’una hora sobre les pissarres digitals i semblava molt interessant, la mateixa empresa té dissenyades moltes activitats, et pots programar activitats tu mateix... però no disposem dels recursos ni les eines per posar-ho a la pràctica, i com ja he dit faria falta molta més formació.

M: Creus que tot són avantatges, o hi veus inconvenients a l’hora d’utilitzar-les?

T: Bé, com ha dit abans, el primer inconvenient és la formació dels mestres. Per al jovent és molt fàcil adaptar-se, però hi ha gent que és més reticent a les noves tecnologies... inclús gent jove sembla que prefereix seguir com fins ara. En altres escoles que he estat, ens han fer xerrades les mateixes editorials, i venia a ser posar el llibre en format digital. Jo penso que ’ús de la pissarra digital no ha de ser com fer les mateixes fitxes d’un llibre però projectades allí, sinó que s’ha de canviar la metodologia i fer activitats que no ens les permeten altres pràctiques. He de dir que al curset del que he parlat abans, tot i ser curt, vam aprendre moltes més coses i sortides que té la pissarra.

M: Feu alguna altra activitat on es vegin implicades les noves tecnologies?

T: Sí, a l’aula tenim un ordinador en un racó, i els xiquets solen venir individualment en diferents estones. Vaig fer una taula i allí anem indicant quin xiquet ha passat i quin no, procurant que tots i totes tinguin temps durant cada unitat. A vegades fan activitats del Jclic relacionades amb el que estem treballant, i a vegades els deixo jugar a jocs de l’edu365 que ells mateixos saben obrir. Al començament els havia de guiar molt, però ara han adquirit molta autonomia i la majoria ja saben com funcionen els programes que fem servir.

M: Creus que hi ha prous recursos per impulsar l’ús de les noves tecnologies, que us donen facilitats als mestres?

T: Dins del que cap hi ha prous coses en aquest centre. Fa uns mesos també va arribar una dotació de 26 Notebooks que pots portar a la classe i utilitzar-ho quan vulguis. A infantil no hi fem servir, però per primària sembla ser molt interessant. Estan en un carret ben guardats, cadascun amb un número, de manera que són més fàcils de controlar i ordenar. També tenim un portàtil per classe; jo com que tinc l’ordinador de taula que en funciona bé, no l’utilitzo tant, però a totes les classes n’hi ha un. Però com he dit depèn del tutor que hi hagi, si no en vol fer ús, no en farà.

M: En general, al centre, la gent s’interessa per utilitzar les noves tecnologies?

T: Hi ha de tot, a vegades et pots trobar amb gent més gran que sí que s’interessa, i d’altra que prefereix seguir amb la metodologia d’abans perquè s’hi sent més còmode. Però en general penso que hi ha prou implicació.

M: Trobes que s’hauria de fomentar encara més per tal que els mestres s’impliquessin més activament?

T: El que passa és que falta informació i formació. Si fessin més cursos o xerrades, potser faria que els mestres ens motivéssim més i ens adonéssim de les possibilitats que tenen les noves tecnologies; sí, trobo que seria una cosa positiva.

M: Així, com a conclusió que podem treure de tot, què ens diries?

T: A veure... us diria que l’ús de les noves tecnologies és positiu per als xiquets, perquè permeten fer activitats que amb altres recursos no podem fer, però jo ho veig com un a més a més, no com la base a través de la qual haurien d’aprendre. També penso que els mestres necessitem més formació per tal de fer pràctiques educatives que puguem aprofitar de veritat, que ens ensenyin noves metodologies i nosaltres farem el que puguem perquè els xiquets gaudeixin al màxim de les seves possibilitats.

M: Doncs moltes gràcies pel teu temps, esperem que aquesta formació millori i anem avançant en l’ús de les noves tecnologies!

LES PISSARES DIGITALS INTERACTIVES

La pissarra digital es tracta d’un sistema tecnològic, generalment format per un ordinador i un videoprojector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades a través de l’ús dels perifèrics de l’ordinador (ratolí, teclat...).


Quan a més a més de l'ordinador i del videoprojector disposem també d'un "taulell interactiu", estem davant d' una "pissarra digital interactiva" que ens permet escriure directament a sobre i controlar els programes informàtics amb un punter (a vegades fins i tot directament amb els dits) .

Si comparem les pissarres digitals amb les pissarres digitals interactives podem arribar a les següents conclusions:

PISSARRA DIGITAL

Permet:

•  Escriure i dibuixar des de l’ordinador amb color (funció de pissarra tradicional però des de l’ordinador)

• Visualitzar text, imatge, so...

• Interactuar amb programes i persones

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA


Permet totes les possibilitats de la pissarra digital, afegint:

•  L’escriptura directa a sobre de la pissarra, subratllats...

• La interacció de la pantalla amb altres programes.

• Altres utilitats del software associat.

L' escriptura directa sobre el taulell-pissarra:

- Escriure a la pantalla resulta més còmode i immediat (no cal recórrer ni al ratolí ni al teclat, ja que es pot disposar d'un "teclat virtual" a la pantalla) i no es perd el contacte visual amb els estudiants.

- L'escriptura directa sobre la gran pantalla tàctil resulta especialment útil pels alumnes amb poques habilitats psicomotrius que s' inicien en l'escriptura i per a estudiants amb necessitats educatives especials.

- Els subratllats permeten destacar alguns aspectes importants de les explicacions de manera natural i immediata.

- Escriure directament amb el punter sobre el taulell en alguns casos pot facilitar més l'expressió dels estudiants.



La interacció directa amb el taulell-pissarra:

- Resulta més còmode (no cal recórrer ni al ratolí ni al teclat) per a interactuar amb el software.

- Permet mantenir més el contacte visual amb el grup dels estudiants.

- Les grans dimensions de la pantalla tàctil facilita la interacció amb els programes: selecció d' opcions...

- Pot haver una triple interacció, per exemple: el professor davant l'ordinador, alguns alumnes davant la pissarra interactiva i la resta de la classe participant des dels seus seients.



El software associat:

- Proporciona noves funcionalitats: gestió de "pissarres", captura d'imatges i pantalles, zooms, plantilles, recursos educatius diversos, conversió de text amb escriptura manual a text amb lletra impresa, etc.



No obstant això, també cal considerar algunes problemàtiques:


LA PISSARRA DIGITAL

•  En relació amb el videoprojector, cal preveure una bona lluminositat (segons la il•luminació de l’aula) i una resolució suficient (segons les prestacions de l’ordinador).

• Problemes logístics: si no hi ha una bona instal•lació fixa amb videoprojector en el sostre o pantalla retroprojectada, trobem dificultats amb els cables, l’ombra a la pantalla...

• El cost és elevat, especialment del videoprojector

• El manteniment de les làmpades, ja que es fonen amb l'ús i són molt cares.

LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA


 A més a més dels inconvenients de la pissarra digital:

• La calibració es pot perdre si el videoprojector és mòbil

• Encara té un major cost, ja que cal afegir el cost del "taulell interactiu".

• Es requereix una formació per a poder aprofitar les prestacions del software associat.

APORTACIONS DE LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA ALS PROCESSOS D’ENSENYANÇA- APRENENTATGE

- Augmenta la participació dels alumnes, ja que els sol agradar sortir a presentar materials i treballs. Permet compartir imatges i textos. A més, afavoreix el debat i cooperació de tot el grup.

- Eleva el nivell d’atenció i retentiva dels alumnes pel fet de participar més.

- La motivació és una de les aportacions més importants, ja que la pissarra digital interactiva augmenta el desig d’aprendre dels infants.

- La comprensió és més potent, gràcies a la quantitat de recursos i mitjans disponibles per mostrar, comentar i interactuar amb ells. Permet visualitzar conceptes i processos difícils i complexos.

- Facilita el tractament de la diversitat d’estils d’aprenentatge: ajuda als alumnes d’aprenentatge visual i als del cinestètic o tàctil, per exemple, perquè es poden fer exercicis on s’utilitzi el tacte i el moviment en la pantalla.

- Comporta avantatges palpables per a l’Educació Especial. Poden ajudar a compensar problemes de visió, ja que amb la PDI es poden posar caràcters molt grans; també l’audició, perquè potencia un aprenentatge visual; la coordinació psicomotriu, ja que es pot treballar sense teclat ni ratolí, etc.

- El professor es pot concentrar més en observar els seus alumnes i atendre les seves qüestions, ja que no ha d’estar mirant la pantalla de l’ordinador en tot moment.

- També augmenta la motivació del professor en veure que disposa de motls recursos, que obté una resposta positiva dels seus alumnes, que pot improvisar en certa manera davant de demandes puntuals dels infants…

- El mestre podrà preparar classes molt atractives i documentades. A més, els materials que anirà creant els podrà anar adaptant i reutilitzant cada any.

Cal tenir en compte, però, que per a que tots aquests avantatges pedagògics es duguin a terme és necessària una formació del professorat per a l’ús de les pissarres digitals.

Amb l’entrada accelerada de les pissarres a les escoles, els mestres no han tingut temps suficient o els ha faltat la suficient motivació personal per aprendre més coses sobre com utilitzar-les. És per això que molts dels docents que les utilitzen en la pràctica diària les fan servir com a simples projectors sense aprofitar la interacció que ens permet tenir.

Així, les avantatges de les pissarres digitals seran enriquidores sempre que el docent sàpiga traure’n el màxim profit.

En aquesta web del Xtec podeu trobar-ne més informació!

Pissarres digitals

DESCARREGA EL JCLIC

Ei!! Hem aconseguit penjar el clic a un servidor de descàrrega per a que pugueu accedir-hi fins que ens pengin el projecte a la pàgina del Jclic!
Per obrir-ho necessiteu descarregar-vos el programa del Jclic i després accediu a l'enllaç per obrir-ho.

Descarrega el Jclic de La llet

JORNADA JOC RESPONSABLE I INTERNET SEGURA

La coordinació de Joventut a Tarragona va organitzar, el darrer dimarts 4 de maig, una jornada de formació de JOC RESPONSABLE i INTERNET SEGURA que va tenir lloc al campus Catalunya. A més a més, entre les dues xerrades vam poder veure l'obra de teatre Ketamina, protagonitzada per estudiants de 15 i 16 anys, una història de set joves que pretén conscienciar del gran perill que comporta prendre drogues.

La primera part de la jornada va ser dedicada a una sessió formativa sobre el joc responsable, entenent-lo com a joc d’atzar (loteries, jocs de casino, bingos, màquines recreatives, apostes...) i de pantalla (videojocs, jocs d’ordinador...).

Depenent de l’objectiu que es persegueix amb el joc i del control que se’n té, els experts han identificat tres maneres de jugar als jocs d’atzar i de pantalla:

- Joc responsable: també anomenat joc social, aquest es dóna quan es juga per divertir-se o socialitzar-se. El jugador fa ús del joc.

- Joc perillós: quan els hàbits de joc provoquen, de vegades, situacions de risc (gastar més diners dels destinats a jugar, passar massa temps jugant, no atendre les obligacions perquè s’està jugant, etc.), el jugador fa un abús del joc.

- Joc problemàtic: es dóna quan el joc traspassa els límits de l’entreteniment i es converteix en l’eix de la vida del jugador, amb conseqüències negatives en els àmbits principals de la seva vida. El jugador es fa dependent del joc.

Tal i com ens van explicar, jugar a jocs d’atzar i de pantalla no és una conducta addictiva per si, sinó que ho esdevé pel tipus de relació que la persona jugadora estableix amb la dita conducta, és a dir, la persona: es fa dependent de la conducta, actua amb ànsia i impulsivament quan la realitza, perd interès per altres activitats gratificants que acostumava a fer i és incapaç de controlar-se, tot i que coneix les conseqüències de jugar.

Llavors, jugar en excés i de manera continuada pot portar problemes si trobem imprescindible jugar per reduir el malestar, o si perdem el control sobre el joc, és a dir, la llibertat de decidir si volem jugar o no i el joc passa a ser una necessitat prioritària.

Per fer referència al tema que ens toca més de prop, que són els infants i les noves tecnologies, cal dir que des de l’escola s’han de transmetre valors i donar models per tal que els més petits facin un ús responsable dels jocs de pantalla. Cada vegada més es popularitzen els videojocs i els jocs de l’ordinador, i aquests estan a l’abast de més població. En conseqüència, els nens i nenes en fan ús com és normal, i aquí la nostra tasca és controlar-lo, deixar que juguin però vigilant el temps que hi dediquen, ja que jugar és una conducta potencialment addictiva que pot desembocar en addicció real.

El 4 d’octubre de 2007, el DIRIP i el Departament de Salut van signar un acord de col·laboració per portar a terme projectes conjunts en el marc del Programa de Joc Responsable, amb els objectius d’informar els consumidors sobre joc responsable i joc problemàtic, reduir la incidència del joc problemàtic i desenvolupar programes d’ajuda per a persones addictes al joc.

A la següent pàgina web us podeu informar a fons sobre el programa, veure les actuacions que estan duent a terme dirigides a la infància i la joventut, a la gent gran, a les persones jugadores i al públic en general.

http://www.gencat.cat/interior/joc/joc_responsable/index.htm

D’altra banda, la segona xerrada va tractar sobre Internet Segura, duta a terme per un membre del cos dels Mossos d’Esquadra.

Juntament amb el Power Point que ens va mostrar, va parlar sobre els objectius del Pla d’Acció Internet Segura que ha elaborat el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, els avantatges i perills d’Internet, les qüestions legals (continguts nocius i continguts il·legals), aspectes que cal conèixer (la contrasenya, els virus, el xat i la missatgeria instantània, els blocs i fotoblocs, les descàrregues de música, vídeos, arxius..., i la càmara web), i va donar alguns consells per a infants i adolescents, així com per a pares i educadors.

Si cliqueu al següent enllaç, podreu trobar tota la informació referent al Pla d’Acció Internet Segura, el qual pretén prevenir la ciberdelinqüència en l’àmbit dels adolescents i joves.

http://www.gencat.cat/mossos/serveis/consells/InternetSegura/index.html

Segons ens va informar el ponent, els Mossos d’Esquadra estan realitzant moltes xerrades en escoles per tal de treballar directament amb els nens i nenes des de ben petits. Si esteu interessats en rebre un membre del cos per tal de que “formi” i informi els vostres alumnes sobre el tema d’Internet, només us heu de posar en contacte amb ells a través de la mateixa web o per telèfon i establir una data. Com va dir, aquestes jornades tenen molt èxit a les escoles, i els nens i nenes es diverteixen molt tot interactuant amb els Mossos d’Esquadra.

Si voleu saber més sobre la seguretat a Internet i com prevenir els potencials perills als que estan exposats els menors, podeu entrar a la següent pàgina web del xtec, on trobareu molts enllaços d’interès, jocs relacionats amb Internet segura, consells...

http://www.xtec.cat/internet_segura/

Entre tots aquests recursos, hi ha també l’enllaç a Internet amb seny! (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya), en el qual podeu conèixer la Cati i en Cesc, dos joves que expliquen mitjançant històries animades com navegar per Internet de forma segura. També hi trobareu consells, cartells de la campanya, un glossari i 4 capítols protagonitzats per aquests personatges.

A més a més, podeu entrar a la web de L’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA), una entitat d’àmbit estatal sense ànim de lucre, creada el 21 d’octubre de 2002, que vol ser un referent comú per a l’Administració, les empreses, els operadors, les associacions, els usuaris i els tècnics que treballen en la millora i la qualitat a Internet.

http://www.iqua.net/?go=R3KV5eGGiYFKhQPqNnp3fhfwRyo=

Les característiques actuals de la xarxa fan que els menors siguin els més vulnerables parlant de qüestions il·legals, abusos... Per això és necessari posar-hi molta atenció i ensenyar-los els perills que comporta, controlar com naveguen, quin tipus d’arxius es descarreguen, etc.

Des de l’escola hem de promoure aquestes actituds, però són també els pares i mares els que han d’estar atents a casa per tal que els més petits naveguin de forma segura.

ACTIVITATS DEL J CLIC DE LA LLET

Com que encara no està penjat el Jclic a la web, us escriurem mostrarem aquí una fotografia de cada activitat amb una petita descripció. No és el mateix perquè no podem escoltar els sons i missatges, però d'aquesta manera us podeu fer una idea de quin aspecte té el nostre Jclic!!

PORTADA

ACTIVITAT 1

Consisteix en relacionar la imatge de la llet amb el seu color, fent clic al damunt del color i arrossegant el cursor cap a la imatge. L’activitat també permet escoltar el nom dels colors en femení (roja, rosa, groga, blanca, verda, blava). En encertar-ho, la imatge de la llet canvia per la frase LA LLET ÉS BLANCA.

ACTIVITAT 2

En clicar a sobre de les imatges es reprodueix el so del nom de l’animal, al mateix temps que apareix escrit el nom pertinent: VACA, CABRA o OVELLA.

ACTIVITAT 3

Consisteix en muntar el trencaclosques per esbrinar la imatge que amaga. Per fer-ho cal fer un clic a sobre de la peça que es vol moure i un altre clic on es vol deixar. Un cop muntat apareix escrit el nom de l’animal (LA VACA) i la seva reproducció sonora.

ACTIVITAT 4

Aquest és un altre trencaclosques amb diferent forma i menys peces. En acabar-lo es pot escoltar i llegir L’OVELLA.

ACTIVITAT 5

Consisteix en muntar el trencaclosques per esbrinar la imatge que amaga. Per fer-ho cal fer un clic a sobre de cada peça, i aquesta es mourà en sentit de les agulles del rellotge. Només es mouen les tres peces del costat esquerre, la quarta es col•loca automàticament quan les altres tres estan al seu lloc.

Un cop muntat apareix escrit el nom de l’animal (LA CABRA) i la seva reproducció sonora.

ACTIVITAT 6

En aquesta activitat s’ha de buscar els tres noms del animals productors de llet (VACA, CABRA i OVELLA) dins la sopa de lletres. Per marcar la ubicació d’una paraula cal fer clic a la primera lletra d’aquesta i moure el cursor per sobre de les lletres que la formen, tornant a fer clic a l’última lletra del nom. Quan el cursor passa per sobre les lletres, aquestes passen a ser blanques sobre un fons negre. Cada cop que es troba una paraula correcta apareix la seva imatge corresponent, amb el nom escrit i sonor.

ACTIVITAT 7

Els nens i nenes han de relacionar les quantitats que apareixen a les imatges amb els números corresponents. Per fer-ho cal fer clic sobre una imatge (el cursor es converteix en una línia de relació) i després clicar sobre el nombre d’aquesta. La relació també es pot fer inversament. Si és correcta, la imatge i el nombre desapareixen i queda un quadrat de color gris.

ACTIVITAT 8

En clicar a sobre de les imatges, es reprodueix el so del nom dels derivats de la llet (nata, iogurt, mantega, gelat de nata, Actimel, formatge).

+

ACTIVITAT 9

Consisteix en trobar les imatges que corresponen a productes derivats de la llet. En clicar a sobre de les imatges correctes, aquestes desapareixen deixant un quadrat gris i es reprodueix el so del nom d’aquest producte.


En cas de clicar una imatge incorrecta, la imatge no desapareix i es reprodueix una petita explicació: “Els cacaus són un fruit sec i no un derivat de la llet”, o bé “Les maduixes són una fruita i no un derivat de la llet”.

ACTIVITAT 10

L’objectiu d’aquesta activitat és trobar les parelles d’imatges. El primer que es veu en aquesta pantalla són sis quadrats de color gris, sobre els quals s’ha de clicar per descobrir les imatges. Només quan el nen troba una parella aquesta queda visible.

ACTIVITAT 11

Consisteix en relacionar els envasos amb el seu contenidor. El funcionament és el mateix que en l’activitat número 8.